La poesia

Hola tots i a totes! Quin fred que fa no? Com es nota que ja és aquí l'hivern... Bé avui m'agradaria parlar-vos de la poesia. L'altre dia a classe la Rossa ens va fer triar un poema, per recitar-lo de memòria. Doncs, la poesia ajuda a treballar la imaginació i és un llenguatge que connecta molt més amb els oients, ja que transmet emocions, sentiments,..

La poesia que jo vaig escollir va ser aquesta:

Ben poca cosa tens 

Ben poca cosa tens:
La taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil·la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
–no és més lliure qui oblida–,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.  

                                          Miquel Martí i Pol


Pel que fa a la recitació em va ser força fàcil, ja que havia estat molt de temps memoritzant-la i practicant-la. El que crec que potser em va fallar una miqueta va ser el meu volum de la veu, ja que els nervis em van atacar cap el final de la recitació. Tot i així, haig de dir que estic molt contenta amb el resultat obtingut. 
Miquel Martí i Pol va ser i serà un dels grans en la poesia catalana.

Adèu i fins la propera!!